Així va descarrilar Los Urales, la colossal muntanya russa del Parc de la Ciutadella

BarcelonaSitua't davant de l'actual edifici del Parlament de Catalunya, al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. Concretament, imagina que ets a la plaça d'armes, l'actual zona enjardinada que hi ha davant de la porta de la institució. És el 1911. Alces la mirada i veus un munt de gent que fa cua, delitosa, davant de la immensa torre metàl·lica que condueix a una flamant muntanya russa. Damunt del teu cap, els raïls es recargolen a gran alçada, just al punt on avui els diputats desencotxen abans d'entrar a l'hemicicle. Sents les rialles de les vuit persones que van dins d'una vagoneta embalada, que giragonsa abans d'abraonar-se contra un enorme drac, que té la boca oberta i que es cruspeix la gent dins d'un emocionant túnel. Ets davant de Los Urales, la muntanya russa més alta i més llarga de l'Europa de l'època i una de les joies més preuades del Saturno Park, el modern parc d'atraccions que el 24 de maig de 1911 va obrir les portes al Parc de la Ciutadella. 

"El Saturno Park, construït en terrenys municipals, complia un paper vital: omplir el temps d'oci de les classes benestants, que tenien un pes molt rellevant en les decisions de les autoritats públiques", contextualitza Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona (UdG). A banda de Los Urales, hi havia altres atraccions mítiques, com un tobogan d'aigua –molt semblant a l'actual Tutuki Splash de Port Aventura– o un tobogan metàl·lic gegant amb desenes de metres de revolts i baixades sobtades. També hi havia un laberint maleït, una pista de patinatge, un trenet panoràmic i fins i tot un espai on conèixer l'Enano Paquito, un jove de 21 anys que tan sols feia 70 centímetres i que pesava 9 quilos. Al seu voltant, un gran cafè i concerts itinerants d'una banda militar. Al parc s'hi podia entrar per 10 cèntims i estava obert les 24 hores del dia.

Al darrere hi havia l'empresari Ramon Bargués i Bargués, que havia aconseguit convèncer l'Ajuntament de Barcelona perquè li atorgués els permisos per fer el parc, tal com detalla Ròmul Brotons al llibre Parcs d'atraccions de Barcelona. Si bé el dia de la inauguració el recinte es va omplir de polítics reputats i de famílies burgeses, ben aviat les persones van anar canviant. "El públic objectiu del parc va bascular cap a les classes treballadores, que vivien als barris més propers", explica Espinet.

El 1916 el negoci va començar a descarrilar. L'edifici actual del Parlament de Catalunya havia de convertir-se en el Museu d'Art i l'Ajuntament no estava disposat a renovar la concessió per al parc. Tanmateix, Bargués va aconseguir un nou acord i va traslladar el parc a la zona de la cascada monumental. Algunes atraccions van vendre's i d'altres es van traslladar al Turó Park, dels mateixos propietaris. El canvi no va agradar a la clientela habitual, que de mica en mica va anar trobant altres ofertes d'oci. Llavors la direcció va provar d'apujar els preus, però l'Ajuntament ho va denegar. La manca de públic es va traduir en manca de manteniment i el 1926 l'Ajuntament va decidir reconvertir el Parc de la Ciutadella en un gran jardí urbà.