Pagar les pensions amb impostos, o barrejar peres i pomes

Llegeixo a l'ARA que el Partido Popular proposa que cal obrir el debat polític per decidir si determinades pensions s'han de pagar amb impostos i no amb els fons de la Tresoreria de la Seguretat Social. Ja des dels pactes de la Transició i després amb el pactes de Toledo als anys noranta, es va dualitzar el finançament públic creant dos vies separades per generar ingressos públics. Per un costat paguem tributs (el impostos, les taxes i les contribucions especials) que el sector públic (estats, comunitats autònomes i ajuntaments) utilitza per proporcionar-nos tota un reguitzell de serveis (educació, sanitat, defensa, etc...) o fer front de inversions públiques (carreteres, ports, aeroports, AVEs, etc...). Per una altra banda, es va crear el sistema de cotització a la Seguretat Social amb el que es paguen les pensions. El sistema és mot simple a primer cop d'ull. Cada mes els treballadors, empreses i autònoms cotitzen (paguen) part del que guanyen a un fons que servirà per rebre una pensió de jubilació un cop arribi el moment, o donat el cas, una pensió d'invalidesa, malaltia, etc... És sistema dual. Per un costat paguem pels serveis que rebem de sector públic (impostos) i per l'altre, paguem perquè el sector públic ens guardi uns diners que després ens pagarà com a pensió de jubilació. El cotitzar per la jubilació, no està exempt del que podem anomenar un 'risc financer'. Una persona que ha estat pagant tota la seva vida laboral per rebre la seva pensió de jubilació i que mor el dia després de jubilar-se hauria fet molt mal negoci ja que no podrà rebre aquests fons. A la inversa, una persona que visqui fins als 110 anys (per posar un exemple) acabarà cobrant molt més del que va arribar a cotitzar a la Seguretat Social. En aquesta gran bossa que és la Tresoreria de la Seguretat Social, els que cobren menys compensen els que cobren de més. Així de senzill. Afegim a tot aquest joc, les pensions no contributives on, en un acte de solidaritat, els que cotitzen també destinen part dels seus diners a pagar una pensió mínima, molt mínima, a qui no ha cotitzat o no ho ha fet suficientment. Parlem d'uns 400 euros mensuals. Què cal fer perquè el sistema funcioni? doncs controlar molt bé els fons de reserva i els compromisos futurs per pagar pensions. Però el sistema no és tant senzill com això. L'estat no 'guarda' els nostres diners per tornar-nos-els, els fa servir per pagar les pensions actuals. El sistema s'esquerda quan comencen a fer servir els diners dels que estan cotitzant per pagar als que estan jubilats, sense saber si en tindran prou per pagar en un futur als cotitzants. Quan això succeeix, vol dir que en algun moment el sistema s'ha pervertit, s'ha trencat, i en determinades situacions (pocs cotitzants o molt jubilats que cobren) es creen dèficits de tresoreria com la que estem vivint ens els darrers anys, o bé situacions de superàvits espectaculars com es va veure fins que va esclatar la crisi al 2007. Impostos per pagar pensions. Barrejar peres i pomes. Si la Seguretat Social no pot fer front, o no podrà fer front en un futur al pagament de les pensions, es planteja que determinades pensions (viduïtat i orfandat) es paguin a càrrec d'impostos. Amb això, arreglarem el problema del dèficit de la Seguretat Social és cert, però a costa de crear-ne un de nou que serà el disposar de menys impostos per finançar la despesa pública (els serveis que hauríem de rebre). Així doncs, la proposta ens durà a que tots visquem pitjor (pitjor sanitat, pitjor educació, pitjors serveis públics en general) per tapar el forat d'un Sistema de Seguretat Social que està demostrant no funcionar en el segle XXI, ja que no s'ha adaptat als canvis en esperança de vida, incorporació de cotitzants al sistema, estructura d'ingressos de les famílies, corrents migratoris, etc... i que ha quedat obsolet. En lloc de treballar per una reforma en profunditat del sistema de pensions, que requeriria d'uns consens ampli i un gran pacte social, sembla que novament optarem per la via fàcil. El rescat. Afrontem doncs amb fermesa, amb un gran somriure i amb els nostres diners, un nou rescat. Aquest cop el rescat no serà de cap caixa d'estalvis amb forats milionaris, aquest cop serà la gran caixa d'estalvis de les pensions que anomenem Seguretat Social. i com ja és habitual, tapant forats sense entrar en el fons del problema. Així anem. @albertsagues