El (de)sastre de Panamà, primera part.

Ja tenim tema i sembla que per uns quants dies, setmanes i mesos. El Panamà Leaks, o el que sembla que es coneixerà com 'Els Papers de Panamà' o #PanamaPapers , donarà que parlar pel volum de documents filtrats. Dóna que pensar la grandesa del byte, del megabyte, del gigabyte i ara, del terabyte, que permet que de forma ràpida i fàcil, milers de documents viatgin d'una part del món a l'altra, que passin de mans en mans, en una democratització de la informació a la qual ens hem d'acostumar. Com bé diuen els periodistes que han analitzat la informació, tenir una societat panamenya no és delicte. És cert. El que pot ser delictiu és l'ús que se'n fa d'aquestes estructures, però tenir-ne una a Panamà és un bon començament. De moment es parla de persones i es posa l'accent en persones conegudes, mediàtiques. Això té tirada, se'n parla, però queda encara desvetllar la part més sucosa, la part on realment es mouen els calers. Suposo que en breu filtraran el nom de les empreses que també han utilitzat aquest despatx per evadir impostos, i llavors encara hi haurà més sorpreses. Esperem.