Alguna cosa falla

Ja fa dies que volia fer aquesta entrada al blog. En els moments més àlgids la bombolla immobiliària on tot es venia i els preus pujaven i es gastava i s'endeutava sense aturador érem molts els que no enteníem res. No ho enteníem tot i que grans experts ens ho intentaven explicar, demostrar, justificar. Tot i les explicacions i justificacions d'alguns experts, alguna cosa fallava. Molts ho intuíem. No parlo només només de gent amb formació econòmica. Qualsevol persona amb sentit comú arribava a la mateixa conclusió. No era lògic els sous que es pagaven, els preus dels pisos, els cotxes de luxe, la facilitat per rebre crèdits, l'orgia de consum en que es vivia, etc... Ja sabem com va acabar tot. Des de fa uns dies torno a tenir la mateixa sensació. Alguna cosa falla. No em refereixo a la situació de crisi, atur i dèficit que puc arribar a entendre. El que no entenc és veure com els tipus d'interès es tornen negatius i ens diuen que els bancs començaran a cobrar que guardar-nos els diners. Tampoc entenc que ara els bancs ens facin signar 'clàusules zero' quan ens fan un préstec o una hipoteca. Vol dir això que els bancs tenen por que un dia ens hagin de pagar a nosaltres quan ens facin un préstec? Es clar que recordo la famosa 'trampa de liquidesa' dels Keynesians dels meus temps a la Facultat, però 'la trampa' no parlava d'això i 'la trampa' s'arreglava amb més despesa i inversió pública El que estem veient ara és diferent i molt preocupant. Alguna cosa falla